la font del silenci

La font del Silenci

Com si fos un tresor  amagat,

he  tapat  amb  fulles daurades de faig, la font;

i l’ aigua s’ escola  en silenci

entre  la  catifa  d’ aram.

Si vull beure del petit  raig d’ aigua fresca

trec la  flassada  d’ aram,

i desprès,  la  torno a tapar.

Així, ni el dring de  l’ aigua  trenca  el silenci,

i el lloc esdevé  temple de repòs  i  meditació.

Es  llavors que  m’assec al seu redós

i recito  paraules i de  nostàlgia,

desgrano poemes  tendres.

Petits  relats  d’amors  i de natura,

s’escolen  entre  els  faigs,

i quasi sempre, al final,

una  brisa  suau  fa  bategar les  fulles,

agraint  els mots  i els sentiments …

Es la  font del silenci, per  gaudir de  la solitud.

* Nomes  si voleu gaudir del silenci…us  hi portaré

i només  les  paraules, ben impregnades de sentiments el poden trencar.

 

El cor de Pedra

Aquesta galeria conté 3 fotografies.

El Cor de  Pedra Un nen  va plantar un cor de  pedra, en un prat erm i glaçat, i amb el vent  la neu i la pluja, el cor va posar arrels  i vida. El seu  batec de  pedra, va  … Continua llegint →

Com es que estàs tan pàl·lid ?

.

Com es que estàs  tan pàl·lid ?

 

Color  blanc, escàs, tirant a  verdós

Arribo de  caminar cansat,  adolorit, masegat, però  feliç,

Però on tinc  la sang ?

 

Han  segut  5  hores   caminant  amunt  i avall,

sobre  fulles i  neu, entre  pedres i  gespa,

el cor que ha  bategat  valent,

s’ ha emportat   tota la  sang  per  ell,

curull  de  sentiments , colors i aromes,

s’ha  omplert,  de la  meva  vida,

ell  ha  acumulat  els  colors  i olors,

i no  ha  deixat  res  per el record.

 

Però de mica en  mica  l’ egoisme del cor s’ esvaeix

I a mesura   que alenteix    torna  el color  a la pell,

i la  sang   retorna a   als  ulls i  al pensament,

 i  els record,  tornen a  fluir.

 

 

Ha  sigut una  transfusió de vida,

que  carrega amb força les piles, cada  setmana,

esgotat  de treball i  angoixes.

Sembla  com  si  el dia, esgotador, m’escolés  l’ànima,

I el vent fred,  els arbres  i els  rius, els  núvols  i estels ,

em retornessin  la sang  i  la  vida.

 

Avet

¡Hola mundo!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

S’em apaga el somriure

vella alsina, Falgars, El Mont.

 

S’em  apaga  el somriure,

com les llànties de l’ermita,

i s’ esborren les il.lusions

com petjades  vora el mar;

s’ obliden  els  t’ estimo,

com els  cants  vora el  bressol

I els  somnis  s’ esbullen

Com les  roses a la tardor.

 

però  encenc els  llavis

Amb l’ aigua  fresca  d’una  font,

I  dibuixo il.lusions

Vora   la  mar, pero  lluny de l’aigua

I escolto  t’estimos dolços,

dins la fageda verda,

quan el vent, les  fulles  masega;

I sommio sovint  amb ulls  tancats

a  redos  de la carena ….

 

* Relats , contes  i reflexions a  la vora  d’ un avet blau.

xavier  Burcet Dardé

Larix, cami de  santa  fe.

Tenir Arrels

Malgrat l’ aspror del terreny, les  arrels  son  profones.

 

Quin esforç has fet ? 
Li preguntava a l’Ahmed,despres de 11 anys al pais, amb treballs sempre eventuals,

i darrerament  en un atur etern que el rebota contra mi i tothom.
Mínima escolarització,
mínima entesa de la nostra llengua
mínima adaptació, nula voluntad de formar part del nostre poble.

Es radicalitza, i fa mal us dels serveis que amb dignitat li donem:
I no hi veig sortida li dic, ell nomes exigeix de tot a tothom, i no dona res.
I es tanca en el seu paradis  d´ancestres  que aquí no li serveix de res.
Frustrat d’ un esdevenir pobre,
incapaç de recomançar res,
tancat en el seu clot fosc i sense esperança. 

Fa por aquesta vissió que esdevindrà problema… aviat,
ningú parla clar, tothom s’acusa mutuament,
i esdevenim fracas sense solució.
manca valentia i realisme, que malauradament no tenim.

 

Xavier

l’ arbre  que no te  les  arrels en terra.. s’ asseca.

Les arrugues de la vida.

 

 

En el prestatge, il.luminat  amb un  focus  com  si  fos una  joia,

estava  el petit  flascó,  daurat, molt  petit, luxós.

Prometia  tornar  la pell a l’ infantesa,

apagant  tot  rastre d’aspror de la vida.

 

Asegurava   rebaixar  el  comput de vida en 10 anys !!

I tornar  la pell  mes  lluminosa i suau…

El preu era  alt pero  compensava…si  fora  veritat;

desorbitat, excesiu,  abusiu  si aparellava  l’ engany.

Però es  deuen  vendre, perque  l’ embolcall de  la vida, la nostra  pell,

ven mes  que  una  conversa, uns  colors, una mirada.

 

 Com sempre, els  ulls, que  mai envelleixen…diran la  veritat.

 

Xavier  Burcet

Avet_blau

 

Prat del Cadi   i l’ estany d’Orri  ( cerdanya)

FONT dels VELLS AMICS

.

Font dels Vells Amics  ( matagalls)

 

Aigua  que  neix,

en qualsevol recó,

de  qualsevol  muntanya;

sempre  fresca  i generosa.

 

I que recullo, entre pedres i molsa

per aconseguir el seu  cant melangiós,

raig  que canta i apassiona el meu cor.

 

Sovint abandonades,

com aiguamolls  fangosos,

i que la desídia i manca  d’estimació dels  homes,

no valora  aquest  tresor.

 

Font Tornadissa ( Puigsacalm)

 

Fonts de vida,

que el cos  demana  cobdiciós,

per amorosir  la sed  autèntica.

 

A vosaltres  Vells Amics,

dedico aquest  recó,  niu de castanyers  centenaris

que  el  terra encatifeu  a la tardor;

per vosaltres: aquesta  font, solitària, perduda, fresca.

 

“Nomes els  vells amics  et portaran  a  la font de la vida”

 

Avet_blau

Xavier Burcet

Arbúcies

Font de  cal Coix ( Peguera)

la vida segueix…

M’estic  expoliant  la salut,…. treballant;

Em prostituiexo… en  nits de  treball esgotadores ,inhumanes

Em desagno…  en un  mar  d’ exigències, 

Em  fonc en el discurs ….d’un mon  de sords.

 

Però..  reneixo   amb els somriures d’ agraïment cada matí,

Revisc,  quan la pluja m’ amoroseix el cor a  la fageda

Desperto, quan tot  pujant al cim  l’aire mes fresc em fà bategar l’ànima,

M’ emociono amb cada  albada i en cada  nit estelada… encara.

dalt del Comabona.

 

 

Avet_blau

El temps

els  flamencs,  reposant   en el temps

 

 

El  temps  se’m escapa, s’escola entre  els dits ,

i   com  sorra  fina no el puc retenir,

voldria  demanar un prèstam de  temps;

per anar  mes  pausat  en el meu treball i en la vida…

no se  amb  quins  interesos  em  donarien el prestam ?

en quin banc trobaré  el crèdit?

i en quant de  temps  hauré de  tornar….el  temps?

 

Avet_blau

 

el  vell roure de  sta  Maria de Montnegre…ha acabat el temps.