la vida segueix…

M’estic  expoliant  la salut,…. treballant;

Em prostituiexo… en  nits de  treball esgotadores ,inhumanes

Em desagno…  en un  mar  d’ exigències, 

Em  fonc en el discurs ….d’un mon  de sords.

 

Però..  reneixo   amb els somriures d’ agraïment cada matí,

Revisc,  quan la pluja m’ amoroseix el cor a  la fageda

Desperto, quan tot  pujant al cim  l’aire mes fresc em fà bategar l’ànima,

M’ emociono amb cada  albada i en cada  nit estelada… encara.

dalt del Comabona.

 

 

Avet_blau

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s