La font del Silenci Com si fos un tresor amagat, he tapat amb fulles daurades de faig, la font; i l’ aigua s’ escola en silenci entre la catifa d’ aram. Si vull beure del petit raig d’ aigua fresca … Continua llegint
Aquesta galeria conté 3 fotografies.
El Cor de Pedra Un nen va plantar un cor de pedra, en un prat erm i glaçat, i amb el vent la neu i la pluja, el cor va posar arrels i vida. El seu batec de pedra, va … Continua llegint
. Com es que estàs tan pàl·lid ? Color blanc, escàs, tirant a verdós Arribo de caminar cansat, adolorit, masegat, però feliç, Però on tinc la sang ? Han segut 5 hores caminant amunt i avall, sobre fulles … Continua llegint
Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!
vella alsina, Falgars, El Mont. S’em apaga el somriure, com les llànties de l’ermita, i s’ esborren les il.lusions com petjades vora el mar; s’ obliden els t’ estimo, com els cants vora el bressol I els somnis s’ esbullen … Continua llegint
Malgrat l’ aspror del terreny, les arrels son profones. Quin esforç has fet ? Li preguntava a l’Ahmed,despres de 11 anys al pais, amb treballs sempre eventuals, i darrerament en un atur etern que el rebota contra mi i … Continua llegint
En el prestatge, il.luminat amb un focus com si fos una joia, estava el petit flascó, daurat, molt petit, luxós. Prometia tornar la pell a l’ infantesa, apagant tot rastre d’aspror de la vida. Asegurava rebaixar el … Continua llegint
 | Montserrat on S’em apaga el somriure… |
| Montserrat on Les arrugues de la vida. |
| Montserrat on FONT dels VELLS AMICS… |
| Montserrat on Darrera el cedre |
| Anna on quin cami escollir?… |
