FONT dels VELLS AMICS

.

Font dels Vells Amics  ( matagalls)

 

Aigua  que  neix,

en qualsevol recó,

de  qualsevol  muntanya;

sempre  fresca  i generosa.

 

I que recullo, entre pedres i molsa

per aconseguir el seu  cant melangiós,

raig  que canta i apassiona el meu cor.

 

Sovint abandonades,

com aiguamolls  fangosos,

i que la desídia i manca  d’estimació dels  homes,

no valora  aquest  tresor.

 

Font Tornadissa ( Puigsacalm)

 

Fonts de vida,

que el cos  demana  cobdiciós,

per amorosir  la sed  autèntica.

 

A vosaltres  Vells Amics,

dedico aquest  recó,  niu de castanyers  centenaris

que  el  terra encatifeu  a la tardor;

per vosaltres: aquesta  font, solitària, perduda, fresca.

 

“Nomes els  vells amics  et portaran  a  la font de la vida”

 

Avet_blau

Xavier Burcet

Arbúcies

Font de  cal Coix ( Peguera)

Publicat dins de Salud y bienestar | 1 comentari

la vida segueix…

M’estic  expoliant  la salut,…. treballant;

Em prostituiexo… en  nits de  treball esgotadores ,inhumanes

Em desagno…  en un  mar  d’ exigències, 

Em  fonc en el discurs ….d’un mon  de sords.

 

Però..  reneixo   amb els somriures d’ agraïment cada matí,

Revisc,  quan la pluja m’ amoroseix el cor a  la fageda

Desperto, quan tot  pujant al cim  l’aire mes fresc em fà bategar l’ànima,

M’ emociono amb cada  albada i en cada  nit estelada… encara.

dalt del Comabona.

 

 

Avet_blau

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

El temps

els  flamencs,  reposant   en el temps
 
 

El  temps  se’m escapa, s’escola entre  els dits ,

i   com  sorra  fina no el puc retenir,

voldria  demanar un prèstam de  temps;

per anar  mes  pausat  en el meu treball i en la vida…

no se  amb  quins  interesos  em  donarien el prestam ?

en quin banc trobaré  el crèdit?

i en quant de  temps  hauré de  tornar….el  temps?

 

Avet_blau

 

el  vell roure de  sta  Maria de Montnegre…ha acabat el temps.

Publicat dins de Salud y bienestar | Deixa un comentari

La platja verda

.
La platja verda

Es allà dalt, vora la Fontpobra, inmensa, llarga i fresca.
D’un verd brillant maragda, catifa verda infinita, enmig la malograda ermita de sant Julià,

 refugi d’ocells, enyor d’un passat.
I puc triar lloc en qualsevol punt, plantar-hi la tovallola, doncs mai hi ha ningú.
No hi ha altre música que la de merles i rossinyols i d’aigua no n’hi falta per la gola assedegada,
doncs la Fontpobra, dins el volcà proper, porta aigues degotant com cristalls de gel.
Les vistes, magnífiques; més enllà de les onades de la gespa, l’aire del Far i Bellmunt per llevant,
la serra de Finestres i de Colltort per ponent, donen frescor a la sorra verda, i als peus.
Us recomano aquesta platja, amarada de solitud i silenci, oblidada de la gent,
sempre fresca, sempre,
Sempre verda… sempre.
 
Avet_blau
* Prats   sobre  sant Julia  vora  la Fontpobra
 
 

Publicat dins de Salud y bienestar | Deixa un comentari

Darrera el cedre

Darrera  el cedre,

s’amaga  la llum,

una  llum  tendre  i suau,

d’una  tarda d’estiu.

 

El cel, enfarinat de gris, clapeja  núvols de posta,

i  l’aire, esdeve  misatger  d’una nit  carregada de tendresa.

 

Els verds,  fins ara  reis de  la  tarda,

Ja dormen esperant  l’albada,

i nomes la merla  aprofita  el  silenci,

per trencar-lo amb el seu cant  solitari.

 

El cedre es per uns  moments,

el rei de  la vall i  del cel,

i la nit espera  amatent,

darrera el bosc i el ponent:

que s’alliberi  la vida,

per a dormir  dolçament.

 

avet_blau es     Xavier Burcet

 

Juny  màgic: Didalera.

Publicat dins de colors i sentiments | 1 comentari

Quines son les teves il.lusions d e vida ?

 

Els teus  petits  tresors, perfumats ?.

Jo, maldestre poeta,

          enfilo  paraules  com puc,   però fragilment;

 

I  soc un pobre trobador,

          que masego  els sons  en melodies massa sencilles:

I  cerco la  flor  per  el record,

           en mil posicions  en un  terra d’aram;

I  planto insistentment  any rera any

           les mateixes llavors… que no  creixen .

 

Pero malgrat   els petits  fracasos , mantinc l’ il.lusió

            Malgrat  la  grisor dels relats

no deixo d’escriure amb  dedicació.

           a pesar de les sequera  de  sons

No deixo de plantar cançóns

           i  cerco  en  recons amagats , en cims  i  obagues

Aquella  flor  que  doni llum  al meu cor .

 

Avet_blau

es   Xavier Burcet

Publicat dins de Sentiments | 1 comentari

L’ altre meitat

.

El dramaturg Aristofanes

En “el banquet” de Plató  comenta

que els habitants  primitius de  la terra  eren esfèrics

I que aquesta  perfecció els  feia   plens de  supèrbia…

 

Zeus  els  va  fulminar en  dues mitats  amb  llamps,

per  evitar  que  li  disputesin el  poder .

Desde  llavors  els  homes  estan  distrets  buscan  la seva  “altre  meitat”.

 

avet_blau

xavier  Burcet

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari