la font del silenci

La font del Silenci

Com si fos un tresor  amagat,

he  tapat  amb  fulles daurades de faig, la font;

i l’ aigua s’ escola  en silenci

entre  la  catifa  d’ aram.

Si vull beure del petit  raig d’ aigua fresca

trec la  flassada  d’ aram,

i desprès,  la  torno a tapar.

Així, ni el dring de  l’ aigua  trenca  el silenci,

i el lloc esdevé  temple de repòs  i  meditació.

Es  llavors que  m’assec al seu redós

i recito  paraules i de  nostàlgia,

desgrano poemes  tendres.

Petits  relats  d’amors  i de natura,

s’escolen  entre  els  faigs,

i quasi sempre, al final,

una  brisa  suau  fa  bategar les  fulles,

agraint  els mots  i els sentiments …

Es la  font del silenci, per  gaudir de  la solitud.

* Nomes  si voleu gaudir del silenci…us  hi portaré

i només  les  paraules, ben impregnades de sentiments el poden trencar.